La Renda Bàsica Universal (RBU) és una prestació monetària de quantia suficient que es paga al conjunt de la ciutadania d’un territori de manera totalment universal, individual i incondicional. En els últims anys aquesta proposta ha pres centralitat com a solució innovadora en termes de política social per donar resposta a la creixent incapacitat dels estats per atendre la pobresa i les desigualtats a través dels mecanismes redistributius habituals.
El non-take-up és un dels principals problemes de les prestacions socials. Fa referència al fet que hi ha persones elegibles per percebre-les però que no les sol·liciten o no en son beneficiàries. Un take-up elevat reflecteix que la prestació arriba al col·lectiu destinatari i compleix el seu objectiu, mentre que un take-up baix (o non-take-up alt) evidencia que hi ha una part significativa de la població elegible que no n’és beneficiària, limitant l’impacte de la política.
La Generalitat estima que en els propers anys s'incrementarà a Catalunya la població potencialment usuària dels serveis de residència.
El copagament al que ha de fer front l’usuari final per un servei residencial varia segons si accedeix a una plaça pública o concertada, així com en funció d’un càlcul complex basat en la seva capacitat econòmica.
Els actuals serveis d'atenció diürna compresos en la Cartera de serveis socials es divideixen entre Serveis de centre de dia d'atenció especialitzada (CAE) i Serveis de centres ocupacionals (SOI/STO/STOA) en funció del nivell de suport que les persones usuàries requereixen. Tanmateix, la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides suposa un canvi de paradigma on s'identifica la necessitat de veure si aquests serveis s'adeqüen als requisits vitals de les persones beneficiàries.
Les persones poden tenir necessitats d’atenció sanitària o d’atenció social; en alguns casos, aquestes necessitats es presenten de forma concurrent.
L’atenció integrada social i sanitària (AISS) és una a eina estratègica per garantir una resposta de qualitat i equitativa a les persones amb necessitats d’atenció: persones grans, amb discapacitat, amb problemàtica social derivada de salut mental i en general a totes les persones amb necessitats complexes.
Aquest informe revisa sistemàticament la literatura internacional sobre avaluacions d’intervencions, programes o polítiques públiques enfocades a millorar l’ocupació de llars amb infants o adolescents en situació de pobresa. Aquest és el quart informe de la col·lecció "Què funciona contra la pobresa infantil?" i analitza la diversitat d’intervencions existents, els seus abordatges i les intervencions més efectives.
Les cures són essencials per sostenir la vida. Per a gaudir del nostre temps, per a realitzar una tasca, per a relacionar-nos en societat, cal primer viure en un entorn adequat i tenir les necessitats bàsiques cobertes, ja siguin fisiològiques o emocionals.
Aquest informe revisa sistemàticament la literatura internacional sobre avaluacions d’intervencions, programes o polítiques públiques enfocades a garantir o millorar una alimentació saludable en la població infantil en risc de pobresa o exclusió social. Aquest és el tercer informe de la col·lecció "Què funciona contra la pobresa infantil?" i es focalitza en la malnutrició infantil. En particular, analitza la diversitat d’intervencions per mitigar aquest problema, els seus abordatges i les intervencions més efectives.
Organització: Ivàlua
Tipus avaluació: Necessitats / Diagnosi , Impacte / Eficàcia
Tècniques d'anàlisi: Quantitatives
Àmbit professional: Agències d’avaluació
El Pla d’infància 2021-2030: reptes i actuacions per millorar la vida i els drets de la infància i l’adolescència a Barcelona recull les principals polítiques que afecten la infància i l’adolescència a la ciutat de Barcelona amb visió de full de ruta a mitjà termini.
